Com anuncis a Instagram: creix sense por a Suècia
Quan em vaig assentar per primera vegada a Barcelona amb les maletes plenes de somnis olfactius i una càmera al mà, no m’imaginava que el veritable repte no seria crear contingut bonic —sino fer que aquest contingut visqui, respiri i, sobretot, alimenti la nevera. A los 40, amb els pares envellint a Rússia i una carrera com a consultora de fragàncies que depèn totalment de la meva capacitat per connectar amb una audiència que no puc tocar, cada like, cada compartició, cada missatge privat és una petita validació que estic al camí correcte. Però també és una font d’ansietat silenciosa: ¿i si l’algoritme canvia demà? ¿I si la marca que em patrocina decideix tallar el pressupost? ...